En la nostra societat catalana s’ha experimentat un canvi en el concepte de joventut, donat que si bé es considerava com a tals als joves d’edats compreses entre els
Quasi tots els elements que conformen la condició juvenil actual són estructuralment gairebé els mateixos que fa vint anys: atur, precarietat, dificultats d'accés a l'habitatge i, com a conseqüència lògica de tot plegat, un retard en l'edat d'emancipació. No és estrany doncs que els joves valorin de manera pessimista la seva situació personal.
El procés del retard en l’emancipació i l’accés a l’habitatge propi és degut no només a problemes econòmics, en certa mesura és també una qüestió cultural del nostre país en comparació amb d’altres països europeus amb estats del benestar més desenvolupats, a on els joves marxen de casa al voltant dels 18 anys.
Una part del retard en l’emancipació també es deu a la pròpia dinàmica de la universalització i extensió de l'educació obligatòria i de l'extensió dels estudis universitaris. Per tant estaríem parlant de que existeix un retard lògic en l'emancipació. Però hi ha una altra part d'aquest retard en l'emancipació que no parteixen de la voluntat dels individus sinó que són el reflex de les dificultats dels joves per obrir el camí a l'aventura de viure.
Així, doncs, també intervenen d’altres factors, accentuats en la situació de crisis actual, com l’atur juvenil (duplica la dels adults), la precarietat laboral, els baixos sous, entre d’altres. I no podem oblidar els preus desorbitats dels lloguers i del valors dels pisos i les difícils condicions d’accés als préstecs hipotecaris en una situació d’extrema inestabilitat laboral. La majoria dels joves assenyalen la manca d’ingressos com la principal causa que obstaculitza l’emancipació.
Davant d’aquesta situació, per contra, ens trobem davant de les generacions de joves amb més formació i preparació que hagi existit mai al nostre país però que participen poc al teixit associatiu, desconfien de la política i s’abstenen en una proporció més gran que cap altre grup d’edat.
Es continua dient que si els joves no treballen és perquè no volen, si no estudien és perquè són pòtols, si no participen és perquè se'ls en fot la societat i si no s'emancipen és perquè són molt còmodes. Però no és així, hem d’entendre que existeixen problemes, però que és al nostre abast d'intentar resoldre'ls. La societat som tots i cadascun de nosaltres i en l'actitud de cadascun dels ciutadans hi pot haver la solució. Per tot això ens fem aquest seguit de preguntes:
- Els joves no marxen de casa perquè no volen o perquè no poden?
- Per què existeix la doble moral de pisos de propietat per als grans i de lloguer per als joves?
- Com pot ser que amb l'actual gran canvi tecnològic els ciutadans més ben preparats per situar-s'hi no hi puguin participar?
- La taxa d’atur i de inactivitat és més elevada entre els joves, malgrat que la seva preparació és millor. Com evitar la fuga de “cervells”? S’haurien de fomentar mesures d’auto-ocupació?
- En relació a la regressió demogràfica d’algunes comarques i municipis catalans, deguda en certa mesura a la mobilitat juvenil, no seria convenient fomentar mesures d’igualtat d’oportunitats arreu del territori i fomentar l’ocupació en els llocs d’origen especialment en l’àmbit agropecuari?
- Perquè els joves tendeixen a associar-se i participar voluntàriament en ONG i entitats sense ànim de lucre però la gran majoria no pensa en militar en un partit? No els interessa la política o bé els temes que tractes els polítics no inclouen temes que els interessen?
- Segons l’eurobaròmetre el 40% dels joves catalans se senten bastant europeus, mentre que l’11% no se senten gens europeus, i valoren de l’àmbit europeu les oportunitats econòmiques que facilita pertànyer a
Àfrica Hernández i Xavier Raventós
Catalunya Causa Comuna – Vilafranca del Penedès
Primer de tot respondre al vostre qüestionari segons el meu parer.
ResponElimina- Els joves no marxen de casa perquè no poden arran de les dificultats econòmiques i els desorbitats preus en què s'han situat tant els lloguers com els preus de compra.
- Les persones grans han viscut una època en què tenir un pis de propietat era factible, ja que els sous i els preus dels domicilis eren equiparables. En aquests moments, degut als motius esmentats en l'anterior punt, no es viu la mateixa situació. En aquest punt potser també caldria esmentar el fet que el sacrifici per assolir allò que es volia, tot donant preferecia al què feia possible assolir l'objectiu que es volia, en aquests moments no es té en compte, ja que ens costa molt renunciar als nostres desitjos en favor d'altres, ho volem tot.
- Internet, com a canvi tecnològic per excel·lència, i tots els recursos que se'n deriven, no s'aprofitaran ni s'explotaran fins d'aquí un bon grapat d'anys, malgrat que ara es comencen a fer servir. Abans d'això cal un aprenentatge i bagatge que en aquests moments no hi ha.
- Primer cal dir que preparació no vol dir capacitat, ni tampoc ser un "cervell". Després cal tenir en compte que la política de les empreses és la de fer diners i en aquest punt si que preparació i formació significa més retribució, fet pel qual s'obta per persones no qualificades o menys qualificades per tal d'obtenir més beneficis. L'auto-ocupació vindrà amb Internet en gran mesura, però per això, com ja he dit, manca temps encara.
- Institucions i empreses han de treballar plegades per tal d'evitar la regressió demogràfica de les comarques, però els interessos d'uns i d'altres, posen traves a les rodes.
....